El paisatge de la pedra en sec a Benafigos

EL PAISATGE DE LA PEDRA EN SEC A BENAFIGOS

Per Miguel Àngel Martí Tomàs

PRÒLEG

Voldria manifestar en primer lloc que el present treball es una aproximació al patrimoni de la pedra en sec que trobem al terme de Benafigos. Ens ha guiat sobretot aconseguir una catalogació de les casetes de pedra en sec que han estat capaços de crear el seus habitants al llarg de la historia, entroncant el passat i el present i constituint una prova del desenvolupament econòmic i tècnic del poble, així com un excel·lent exponent de l’evolució social i cultural dels membres d’una col·lectivitat.

Amb la col·laboració de l’associació "Grevol" de Vistabella va començar a prendre força l’elaboració d’un catàleg i inventari de les casetes de pedra en sec de Benafigos.

Es un treball fet amb modèstia i amb el repte de fer-lo lo millor possible va obligar-me a recórrer amb prou determinació i deteniment les partides del poble fins i tot les més allunyades i recòndites. A més a més hi ha observacions fetes sobre el terreny amb anotacions i descripcions recopilades en fitxes de camp, fotografies i també informació oral amb persones del poble a fi de recollir documentació que completava les meues dades, de cadascun dels llocs observats.

He tingut l’oportunitat d’estar amb contacte amb el professor I. Rico i altres investigadors de l’arquitectura de la pedra en sec i em diguérem que seria una llàstima que aquests fulls escrits, fotografies, croquis es quedaren en un arxivador i que no fora conegut.

Una vegada ordenades i seleccionades les fitxes del present treball, l’objectiu és de conèixer aquesta parcel·la de la nostra cultura, esvaïda a vegades i menyspreada, es suscitar en la societat la necessària reflexió sobre el que son les arrels del nostre poble i que en l’actualitat es trobem en vies d’alarmant desaparició. Conèixer el propi llegat patrimonial ancestral, tot un tresor d’esforços, fatigues i d’enginy que ens ha de permetre entendre millor la nostra identitat, és a dir la manera peculiar d’ésser i concienciar-nos de que "...l’arbre que no te cura dels seus arrels, prompte es quedarà sense fulles i es morirà".

Al poble de Benafigos, gelós conservador

de les seues tradicions, a Mª Àngels, Ivan

i Miguel que suporten pacientment la meua

dèria per esta atracció cap al nostre entorn,

els nostres orígens i el nostre patrimoni.

Miguel Àngel Martí Tomás

INTRODUCCIÓ

Benafigos es una població situada a l’interior nord de la província de Castelló, perteneix històricament al castell de Culla i al Maestrat i legislativament a l’Alcalatén. El poble es troba a 945 m. sobre el nivell del mar. L’agricultura ha estat la principal font de riquesa , els seus habitants tenen un gran nombre d’habilitats fruit d’una llarga experiència i han fet subsistir formes d’agricultura pròpies d’èpoques passades, aconseguiren crear terres aptes per al cultiu entre els afeixaments dels vessants, mitjançant marges que retenen el sòl i permeten l’escorriment hídric de les pluges, tot un prodigi de treball i una manifestació d’intel·ligència que denota sàvies habilitats i aprenentatges, tècniques depurades d’ancestrals sabers assimilats; especial destresa tècnica en l’aparell de la pedra en sec, amb una resposta adient al medi més immediat diversitat de recursos, adaptació a l’escassesa ja que els camps són absorbents, no es poden deixar sols, raó per la qual al estar allunyats es van construir en ells habitatges temporers i refugis on pernoctar alguna nit, arrecerar-se de les inclemències del temps, protegir-se dels raigs solars i la calor, creant llocs d’ombra.

També tenen el sentit d’apropiació i fixament de la propietat

Cal destacar que aquestes construccions son realitzacions del mateix llaurador i que malgrat l’escassesa de mitjans utilitzats son construccions de solidesa i durabilitat grandiosa, gran funcionalitat i son l’exponent d’un arquitectura popular i d’enginy tradicional.

CASETES DE PEDRA EN SEC

De l’interessant patrimoni de l’arquitectura de la pedra en sec ens crida l’atenció la presència de les casetes de la pedra en sec, tant per la seua profusió i varietat en forma i tamanys, son refugis rurals i falsa cúpula, construïts íntegrament amb pedra del terreny, la gent les anomena de diferent manera (barraques, casetes de volta, etc.)

La varietat tipològica es amplissima i la tècnica emprada consisteix en la formació d’una volta o falsa cúpula mitjançant l’aproximació de filades circulars de lloses que en anar elevant-se per damunt de l’espai circular o quadrangular es va tancant fins que apleguen al punt zenital de la cúpula.

Resulten sorprenents les característiques d’algunes d’elles (volumen, superfícies que abarquen, altura, riquesa i varietat de formes), així com la depurada tècnica pel que fa a la disposició i tractament de la pedra que formen interiorment les falses cúpules, produint-se un gran contrast entre l’elementalitat de les seues formes, la manufactura de la pedra i la bellesa rústega que ressalta l’entorn físic en què es troben. En realitat constitueixen un excel·lent exemple d’adaptació arquitectònica al medi natural del que formen part, del que no desentonen, ni pels volumen ni pels materials amb que estan construïts, és a dir la pedra calcària que tant abunda en aquest terme.

Orígens

En veure els treballs de pedra en sec podem preguntar-nos l’origen de les tècniques que s’hi ha emprat, es fa difícil establir data i lloc de naixement, per això hem de remuntar-nos a èpoques prehistòriques al voltant del 3500 a. de C. s’inicia a la Península Ibèrica el megalitisme, s’utilitza el material lític de grans dimensions en el ritu de soterrament i també a la resta del mon i a Espanya.

Dins l’arc mediterrani abunden principalment a Xipre, Malta, Sardenya, Les Illes Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana. Trobem exemples d’aquestes construccions com "els bombos" de Tomelloso a la província de Ciutat Reial, o els "chozos" de Dueñas a Palència, al Llevant és a Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana on s’agrupen en major densitat.Al 2500 a. de C. la cultura dels Millars (Almeria), es veu certa coincidència amb les casetes de llaurador (planta circular, pedra en sec, sostre "falsa cúpula", al Bronze apareixen en les illes els recintes de "taula" . Rubio i Bellver hi trobava "influències d’antiquissimes tècniques que continuarien altres d’ancestrals", També l’arribada dels sarraïns confirmen que la forma de les construccions de pedra en sec trobades al Pròxim Orient que coneixien aquesta tècnica ja que ens van deixar grans coneixements en agricultura i hidràulica.

La tècnica de la pedra en sec sempre ha estat associada l’explotació antrópica de la coberta vegetal,el ramader i l’agricultor van saber resoldre amb pocs recursos nombrosos problemes als qual s’enfrontaven en el seu treball diari, als períodes de crisi o floriment del medi rural. Al segle XVI es produí un fort increment de les terres de conreu, el XVII es lo contrari amb l’expulsió dels moriscs, l’alta mortalitat i després els molts alts i baixos dels segles XVIII i XIX, repercuteixen amb les construccions apuntar que els nostres avantpassats no es van deixar el llegat de l’arquitectura de la pedra en sec per pura ignorància.

La pedra és una constant en el paisatge del terme de Benafigos. En les llomes i altiplans la profunditat del sòl en general és escassa, apareix la roca de seguida, per tant per a augmentar la superfície de cultiu sempre ha sigut necessari llevar pedres i aportar terra, esta pedra necessita un destí el mes prop possible del seu origen, perquè era difícil el seu transport, en primer lloc servia per a murs d'abancalamiento si eren necessaris i després una caseta per a resguardar-se de les inclemències del temps, si sobrava s'acumulava en un pedregal, donant un paisatge en què la mà de l'home li ha donat un encant molt especial.

La norma fonamental del bon paredador diu que tota pedra ha de quedar sobre altres dos i al seu torn tindre dos damunt, s dir que les pedres queden ben assentades i procurant partir juntes. la millor pedra per a treballar-la en sec és la plana (llastra), tipus llosa, sent millor la que té un grossor considerable, són pedres amb dos costats mes o menys paral·lels que resulten fàcils d'encaixar i donen una caseta sòlida i esteticament atractiva, cal tindre en compte que la pedra no era matèria primera si no un destorb que calia apartar del sòl per a poder cultivar el terreny, per tant era necessari treballar amb qualsevol tipus de pedra, incloent els cudols o els pedrots irregulars sent el resultat a vegades de poc estètic i una solidesa precària, l'abundància de la pedra unit al sentit de la propietat i a la laboriositat dels benafiguis ens han deixat innumerables casetes de volta que esguiten el terme municipal.

El tipus de construcció depén de la seua finalitat, en "les serrades", aquestes edificacions són de reduïdes dimensions, amb l'entrada orientada al migdia, resguarda del cerç, servien per a resguardar-se els pastors de les inclemències del temps, tempestats estiuenques, vent, "arabogues". Normalment les construïen els propis pastors mentres guardaven el bestiar i tenien acabats molt inferiors als de les finques de cultiu, en estes finques "les casetes" són de major grandaria i tenen moltes d'elles capacitat per a l'animal que s'utilitzava en els treballs agrícoles.

Generalment tenen un buit en la paret, on guardaven menjar, aigua i altres xicotetes coses d'utilitat, també les ferramentes per a treballar la terra i se solia posar estaques on penjar la bossa o sac del menjar, de manera que no pogueren accedir ni animals, ni formigues, rarament es pernoctava en les caseta, per tant la seua finalitat era donar recer i guardar "el fato" (efectes i coses que es portaven per a la jornada o les collites).

Les característiques constructives en la seua forma interior són diferents a causa de la disposició del terreny, n'hi ha circulars, ovalades, rectangulars, en forma de ferradura o irregulars. En tots els casos a partir d'una certa alçària de les parets comença la falsa cúpula, consistent en cèrcols concèntrics de radi decreixent, fets amb lloses de pedra disposats cap a l'exterior per a despedir l'aigua, la màxima complexitat es dóna en el cas de construir, també una cisterna , perquè calia fer una canalització en l'interior de la paret per a arreplegar l'aigua pluvial.

Pel seu aspecte exterior poden ser rectangulars, circulars, ovalades, irregulars o estar adossades o integrades en la paret d'un terreny, sobre la falsa cúpula sempre es posa el cascall o pedruscall que s'ha arreplegat del terreny cultivable, l'obertura o porta d'accés va rematada per una llinda feta amb una sola pedra allargada de dimensions considerables. A vegades es veu clarament que procedeix d'un altre lloc, perquè té un aspecte diferent a la resta de les pedres, en altres casetes els laterals de l'obertura van tancant-se per a permetre resoldre el problema amb una pedra de menor tamany o per mitjà d'un arc de mig punt.

La zona amb major quantitat de casetes de pedra en sec són "les artigues", són trossos de terreny de bosc o matoll romput per a terra de labor, este procés de transformació exigia fer "gavells" per a cremar les restes vegetals i seguidament separar la terra de la pedra grossa i col·locar-la en casetes i parets. Li segueixen "les serrades" que eren espais de terreny dedicat a past de bestiars, encerclats per parets de pedra, en estos espais ens trobem casetes que servien per a refugi dels pastors i a vegades, comptadors d'ovelles. També en "els assagadors" o camins per a la circulació del ramat, hi ha casetes amb l'excepció de tindre aljub i abeurador, aprofitant brolladors naturals, pous, o basses.

TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES

Construïdes a l’interior dels murs dels bancals en fer-se aquestos. Les casetes integrades són mes corrents en terrenys amb elevada inclinació i solen tindre un tamany més reduït que les aïllades. Quan la caseta anava aïllada les parets de suport es construïen a doble cara , si estava encastada només calia fer la cara interior.

A l’hora de cobrir cal distingir tres tècniques diferents: La falsa cúpula o volta cònica, la volta i la cúpula. La coberta de falsa cúpula s’aconsegueix amb la superposició de les pedres, es a dir per aproximació successiva de fileres horitzontals de pedres formant anells o filades les quals en arribar a una certa alçada es van endinsant fins a tancar l’obertura o deixar un petit buit que es tanca amb una llosa plana anomenada "cobertera",la qual es podia apartar i facilitar la ventilació o sortida de fum, les pedres son col·locades amb un petit desnivell cap a l’exterior per evitar filtratges.

Les de cúpula semiesfèrica, les pedres es van posant filera per filera en espiral, en rotació a un eix central imaginari desnivellades, cap a l’interior per tal d’aconseguir una cúpula i tancar-la amb la pedra central o clau.. Les construïdes amb tancament de volta es feien en l’ajut d’un motlle de fusta on descansaven les pedres dels diversos arcs, aquestos arranquen des de les parets i a una certa alçada de terra.

De la solidesa del sistema dóna fe l’escàs nombre d’exemplars que es trobem enrunats, ensolsits a pesar de l’exposició a la intempèrie i de les escasses atencions que reben. La presència d’aquestes edificacions ve donat a la distància de la parcel·la al poble i també de la abundància que hi ha en mig de la terra de materials adequats per alçar-les, un sòl que entorpeix les feines agrícoles que per la gran quantitat de pedres afavoreix la existència de refugis, les casetes de pedra en sec de Benafigos tenen la peculiaritat de que no totes estan allunades del poble i poden trobar-se en qualsevol indret. També que algunes d’elles eren i son de propietat mancomunada, es a dir es construïen i mantenien per diferents veïns que tenien els camps de cultiu afrontats uns als altres i solen ser construccions grans.

Models bàsics

Les variants tècniques i els complements són ben amplis, cal entendre que no hi ha dues pedres iguals, si bé en les casetes o barraques tenen unes característiques comunes, hem dit que poden haver estat situades al mig d’un espai, al cantó d’un marge o encaixades en un bancal al llarg d’un marge o paret. Segons la forma de la base podem distingir.

a.- Casetes de planta rodona

La seua forma bàsica es circular poden estar construïdes les seues parets a plomo lleugerament inclinades cap a l’interior, fent un contrafort, a l’hora de fer el cobriment, la base rodona facilita fer la cúpula.

b.- Casetes de planta quadrada o rectangular

Al tindre els anguls rectes la dificultat per al sostre es major al ser rodó. Aquest problema es supera amb la col·locació de pedres als racons que van donant forma arrodonida als angles de noranta graus.

c.- Casetes de planta irregular

Son casetes que no s’ajusten a cap dels models descrits ni tenen patró definit, es feien a vegades per aprofitar la presència d’una roca i tenien forma arrodonida no circular o bé quadrangular mal feta.

d.- Casetes d’habitatges múltiples: Son casetes que disposen de dos o més habitatges per separar a persones, eines i animals, pot ser que les diferents estances tinguin accés les unes a les altres per espais interiors.

e.- Casetes singulars o monumentals: Son de model únic i destaquen pel seu volum exterior, espai, parets, cúpula, portal, etc.

ELS PORTALS

Les casetes tenen portals per on es pot accedir a l’interior, les abertures algunes en porta tenen diferents tipus d’embocadura.

· Muntants verticals: Els muntants aplomats fan que el portal tingui la mateixa obertura de dalt a baix, tant si es feia el tancament del portal amb un arc com si es disposava d’una llinda amb garanties, el recurs a la construcció de muntants verticals era bona solució adient i comoda a l’hora d’entrar i sortir de la caseta.

· Muntants inclinats: El portal és mes ample de la part de baix que de la de dalt. Era una solució aproximar l’obertura superior de la porta a la mida de la llinda o conjunt de pedres de tancament de què es disposava.

· Arquejats: Acabats en arcs. A partir de la base, els muntants es van estrenyen cap a la part superior que s’arriba a tancar amb un arc.

· Arc d’ametlla: Apuntant o primitiu, els muntants arquejats son dos arcs que conflueixen a la part superior i tanquen així l’obertura i fa inutil la llinda.

A l’hora de coronar les obertures dels portals hi ha diferents tènciques

1. Llinda únic o simple. Una pedra allargada descansa sobre els muntants i rep la càrrega de la part de la coberta.

2. Llinda doble. Es recorria a posar dues llindes, una sobre l’altra si no es disposava d’una pedra amb prou gruix.

3. Llinda triple.

4. Llinda i arc. La construcció d’un arc per sobre la llinda, allibera aquesta part de la càrrega que traspassa als muntants i parets laterals.

5. Arc de mig punt. La mida correspon a la meitat de l’obertura aproximadament

6. Arc pla o rebaixat.

7. Arc de dues dovelles o llindes apuntades. Es fa un tancament aconseguint l’obertura mitjançant dues pedres allargades, formant un triangle.

EL RECOBRIMENT

Una vegada acabada, calia pensar com acabar l’obra per dotar-la de presència i de permeabilitat, també calia tenir en compte el manteniment periòdic necessari per la bona conservació de la caseta en general. Una volta a l’any havia d’aportar nou material per la conservació. Trobem formes de recobriment diverses a les casetes.

Recobriment amb pedruscall o ripio sobre la coberta . Es posava un determinat gruix de cascall. Aquesta operació tenia el desavantatge de la impermeabilitat de la caseta i l’avantatge de guardar del fort sol d’estiu als seus usuaris.

Recobriment amb terra. Calia posar un determinat gruix de terra, col·locat per sobre la coberta i amb desnivell, l’argila era la terra més escaient.

Recobriment amb terra i plantes . S’utilitzava aquesta tècnica generalment per relligar en les seues arrels la terra de cobriment de les casetes, alhora que te un toc verd i a vegades florit.

Coberta de lloses . Es el cobriment més antic i l’hem trobat a molts llocs, aquesta tècnica s’aconsegueix amb un seguit de pedres planes disposades unes per sobre les altres, de baix a dalt. En algunes casetes trobem dos elements en la construcció, el voladís i la cobertera.

FORMA DE TROBARLES

Abans hem comentat un poc la forma de trobar-les al nostre terme, per regla general les casetes de pedra les trobem aïllades (assagadors, camps de conreu, etc.) i altres estan adossades en un marge o paret per aproximació successiva de filades de pedres planes molt ben aparellades entre elles i tancades per una cúpula cònica o parabòlica o per un llinda de pedra que el acabament de la paret. Les casetes integrades són més corrents en terrenys amb elevada inclinació i solen tindre un tamany més reduït.

TEMPERATURA

La temperatura i el grau d’humitat son molt agradables, les temperatures entre les 11 del matí i les 3 de la vesprada poden ser de 8 a 10 graus, mes baixes que les de fora, al capvespre la diferència minvà i durant la nit la situació s’inverteix.

ELEMENTS COMPLEMENTARIS

Dintre de les casetes trobem uns elements complementaris, son compartiments fets a l’estructura de la caseta i serveixen per guardar conservar o donar menjar.

Els armaris on guardaven el menjar, construïts en alt.

Els armaris frescals fets a la part baixa de la caseta, als llocs mes ombrius, conservaven fresc l’aigua, vi i alguns aliments.

Les menjadores per donar menjar a l’animal de càrrega

Aljubs per tenir aigua a l’abast, eren dipòsits subterranis coberts i amb un broc exterior per on s’agafava l’aigua.

Espitlleres que eren petits forats oberts a les parets per tenir contacte visual a l’exterior ajudaven a la ventilació i il·luminació de la caseta

Lloc per fer el foc als mesos més crus de l’hivern

L’època de major aprofitament es l’estiu, la majoria dels fruits de secà maduren i una vegada collits s’han d’emmagatzemar en un lloc adequat, per açò les casetes tenen una funció i una importància capital, el gruix dels parets i del sostre i els materials emprats feren que l’aïllament tèrmic, acústic i el visual fos alt.

Les casetes estan orientades cap al migdia solar així s’aconseguia treure el màxim profit de la calor que dóna el sol alhora que s’evitaven els vents de cerç (mestral o seré) i de tramuntana. Algunes casetes tenen paravents que la resguardaven dels vents predominants.

També trobem a vegades arbres de fulla caduca davant la porta (ombra a l’estiu i sol a l’hivern), este arbre és corrent i no coincideix amb la tipologia donem-la plantació de la finca, solen ser arbres fruiters (cirerers, noguers, serveres, rosers i ginestars, saüquers ,etc.)

ÀREA DE TREBALL

Ens hem centrat en el terme municipal de Benafigos situat a 945 m d'altitud sobre el nivell del mar i d'una extensió de 35’6 quilòmetres quadrats.

Þ Zona compresa entre el nucli urbà de Benafigos i el pla de Benafigos

Þ Zona compresa Valle de l'Ortisella

Þ Zona del Pla d’en Tossals

Þ Barranc de la Cormana i Bovalar

Þ Resta del terme Municipal

Hem utilitzat els mapes de l'Institut Cartogràfic Valencià CV 592 (4-2, 4-1, 4-3), 593 ( 1-2). escala 1: 10000

MÈTODE DE TREBALL

1. Treball de camp: Observant sobre el terreny totes les casetes, prenent dades, fotografies i situant-les en el mapa d'escala 1:10000 .

2. Fitxes: Elaboració d'una fitxa per cada caseta (conservació, ús, situació, forma planta exterior i interior, altura, perímetre, grossor,, coberta, buit entrada, tancament buit, orientació, etc.

3. Investigació: Recopilació de bibliografia sobre el tema , parlant amb la gent del poble per a obtindre informacions interessants (nom dels constructors, nom de les casetes i tot tipus de dades que ens pugen ser d'utilitat.

4. Elaboració de la memòria: o si no n'hi ha llibre de fitxes per a poder-lo publicar

5. Material utilitzat:

ü Mapa 1:10000 de Benafigos

ü Cambra fotogràfica

ü Cinta mètrica

ü Brúixola

ü Fitxes

ü Metre flexible

ü Prismàtics

ü Ordinador

VOLUNTARIS

M. A. Martí ., Miguel Martí Solsona i Ivan Martí Solsona

OBJECTIUS

L'objectiu primordial d'aquest treball és aconseguir la protecció d'aquest tipus de construccions en pedra en sec que formen part de la història, la tradició el paisatge i del llegat cultural de Benafigos i de tants altres pobles de l'àrea mediterrània principalment. Ja hem parlat abans dels orígens i altres aspectes arquitectònics d'estes construccions de pedra . En resum es pretén que aquest important llegat cultural transmès pels nostres avantpassats es valore. d'esta manera amb la implicació de tots (propietaris, institucions, investigadors i voluntaris) podrem aconseguir que no desapareguin, que es porten restauradors i es recuperen per al seu estudi i divulgació, els usos i costums dels antics pobladors d'estes terres.

RESUMEN DEL TREBALL DE CAMP

- ZONA PLA DE BENAFIGOS I VOLTANTS DEL POBLE

Per a aquest primer resum ens hem centrat en la zona del Pla de Benafigos i voltants del poble, sobre una interessant formació geològica situada a uns 900 a 955 m. D'altitud sobre el nivell del mar.

És el lloc on hi ha la major concentració d'aquest tipus de construccions de tot el terme municipal, a causa de les seues peculiars característiques.

- Abundant parcel·lació (minifundi)

- Sòl favorable per l'abundància de materials disponibles per a la seua construcció (roques calcàries, conglomerat i lloses).

En els bancals a més de la poca terra de cultiu s'afig els bancs de calcària com principal constituent geològic del terreny, són paisatges pedregosos, esguitats de masses boscoses (alzines i roures) que pareixen de cultiu impossible, és la maledicció del calcari, "de la tirania de la calcària".

També està encreuada esta zona per multitud de vies pecuàries o "assagadors" , que és on es troben les casetes amb major tamany excepte algunes excepcions. La superfície esta rompuda per infinitat de bancals, si bé part d'estos bancals no es treballen des de fa molt de temps i han tornat a ser colonitzats per la massa forestal i arbustos ,la qual cosa dificulta el catalogar-les al trobar-se estes en ocasions molt emmascarades en l'orografia del terreny, es registra poca activitat agropecuària en el muntanya, en l'actualitat hi ha dos ramats de cabres i ovelles.

Els cultius són de secà, plantacions d'avellaner i ametlles, xicotetes hortes situades en la zona de l'Ortisella, amb cultius de creïlles, hortalisses, arbores fruiters (cirerers, pomeres,etc). S'han plantat bancals amb alzines per a l'extracció de l'apreciada trufa negra (Tuber nigrum).

Una altra característica important és l'esplèndid paisatge que podem contemplar des de les seues altures i la variada vegetació que podem trobar en esta zona (alzines,roures,espinal o cireretes de pastor, teixos, serveres i els avui desapareguts oms del mas del Pla i l'ermita de l'Ortisella.

Un recorregut a peu per unes rutes determinades que ja s'estan realitzant fa possible recórrer, vore i observar les nombroses casetes de pedra en sec disseminades per estes zones del termemunicipal de Benafigos.

S'han catalogat un total de 88 construccions de pedra en sec, de les quals quasi dos terceres parts es troben en el Pla de Benafigos, esta relació ha sigut possible recorrent estes partides pam a pam, a pesar de tot no es descarta que ens haja passat desapercebuda alguna caseta. Ens ha sorprès la gran quantitat de construccions que hem trobat, fins ara no s'havia fet cap cens de les mateixes i es comentava que en tot el terme podria haver-hi menys de 50, la sorpresa ha sigut sorprenent al comprovar que solo en esta zona supera la quantitat i inclòs ens queda catalogar la resta del terme municipal amb el que augmentarà esta quantitat. Mes avant catalogarem altres zones del terme de Benafigos ja que presenten una important concentració de casetes i construccions de pedra en sec.

Estat de conservació

Segons el nivell de conservació que hem vist en cada una de les casetes visitades, les hem classificat en diversos grups .

1. Casetes en bon estat : 72 casetes

2. Casetes en estat regular: 13

3. Casetes en mal estat 1

4. Casetes en estat ruïnós 2

Les construccions es troben en bon estat , en la mostra s'observa molt poques amb signes de deterioració, en major o menor mesura , a causa de lleugers despreniments, faltes de falques o caiguda total o parcial de la coberta o de murs exteriors que són les ruïnoses.

Situació amb el terreny, forma planta i alçat

Atenent a la situació de les casetes amb respecte al terreny, les podem classificar, en dos grups aïllades i integrades amb dos subgrups : semiintegrades i adossades. Les construccions aïllades han sigut 46 i les integrades han sigut 42.

Les integrades ho poden ser de forma total o parcial i les parcialment integrades són les que s'han construït aprofitant alguna paret o marge del bancal ja existent o la confluència de dos parets. Les totalment integrades solen ser de tamany reduït i s'ubiquen en llocs amb una pendent acusada que obliguen o permeten fer murs alts i gruixuts per a afeixar integrant als refugis al si d'alguns dels murs de pedra al construir-se estos. Algunes casetes d'este tipus presenten cobertes planes o mixtes.

Quant a la forma de planta se solen trobar casetes de forma circular que és la mas normal, també es troben rectangulars, semicirculars, trapezoïdals o irregulars, el constructor ha d'adaptar-se a les irregularitats del terreny.

Del total de casetes hem classificat

1. Planta exterior circular 48

2. Planta " quadrada 4

3. Planta " rectangular 8

4. Planta " semicircular 28

Les casetes integrades total o parcialment no tenen una planta exterior definida per això no les classifiquem , si les cataloguem quan parlem de la planta interior. Per la qual cosa les classifiquem de la següent manera:

1. Planta circular 20

2. Planta quadrada 2

3. Planta rectangular 8

4. Planta semicircular 20

5. Planta irregular 38

Anells, tamanys i dimensions

Algunes casetes tenen les parets exteriors alçades sobre anells superposats de pedres, mes gruixuts que la paret que poden rodejar total o parcialment el refugi. Es troben casetes per dos o tres anells amb els seus corresponents llenços de paret. S'han classificat 5 casetes formades amb estes característiques.

L'alçària de les parets exteriors diversa entre els 80 cm la mas baixa i els 3 metres la mas alta. El perímetre exterior diversa entre els 2’10 m. I els 19’60 m. La mas gran, hi ha mes de 30 casetes que tenen el perímetre igual o superior als 12’50 m.

El grossor de les parets no sempre va d'acord amb el tamany de les casetes, n'hi ha de tamany reduït ja que té murs mes gruixuts que altres de majors dimensions, la paret mes grossa que hem mesurat té 1’05 m i la mas prima és de 32 cm.

L'altura interior diversa entre els 3’80 m i 1’05 m en esta zona. Les casetes mes grans poden albergar un xicotet grup de persones i ocasionalment un petit grup d'animals (ramat, animal de tir o animals de companyia, les mitjanes poden donar capacitat per a 3 o 6 persones i les mas xicotets són unipersonals o rebostos.

Entrades o portals

Les entrades o casetes són buits orientats principalment cap a l'Est i el sud, encara que la seua orientació mes probable és la sud-est nord-oest, manquen de porta excepte algun cas en què les casetes es dediquen a corral, constituïxen l'únic punt de llum ventilació de l'interior ( solen haver-hi algun cas excepcional de xicotetes finestres o buits . Les entrades solen estar rematades amb una llinda o pedra allargada, poden estar compostos d'una sola pedra o de 2 a 3 lloses juntes, s'ha trobat alguna caseta amb aproximació de filades de pedra o arc d’ametlla, d'arc rebaixat i d'arc de mig punt amb una caseta. Hi ha lloses de d'1'60 m i xicotetes de 60 cm. Són escassos les llindes formats amb una o dos bigues de fusta (interior i exterior), és molt escàs trobar la porta amb doble llinda.

Les formes dels buits solen ser:

1. Trapezoïdals: 41

2. Lleugerament arquejades 5

3. Irregulars 10

4. Rectangulars 19

5. Quadrades 5

6. Arc de mig punt 1

7. Amb "permodols" 7

L'entrada màxima dels portals diversa entre els 89 cm el mes baix i 1’70 m. el mes gran l'amplària màxima és de 40 per 1’30 m i la mínima de 30 per 30 cm per 1’05 m.

També hem catalogat 2 casetes en què per damunt de la llinda de l'entrada s'han col·locat a manera de decoració fileres de lloses col·locades de cantell i en perpendicular al pla del sòl, esta tècnica se li denomina "sardinell".

Construccions de forma mes complexa en les casetes és la forma de doble recinte, hi ha molt pocs casos en el terme de Benafigos s'han trobat 2 casetes.

Observacions

Trobem en algunes casetes dates i inscripcions, poden ser l'any en què es van construir o recordar algun detall important en la construcció, hi ha alguna marca de canteria però molt deteriorades i en una caseta trobem la data l934 . Hi ha un numero reduït de casetes que inclòs s'usen i compleixen la comesa per que foren construïdes, altres han sigut reconvertides , altres són difícil de catalogar per estar derruïdes o invadides pel matoll. Estudiarem i catalogarem casetes que tenen una característica comuna i presenten algunes diferències a causa de l'ús que se cap a d'elles.

I. Casetes corral: Es troben al costat de masies, conserven restes de marcs i portes de fusta i solen tindre abeuradors i portes de fusta, algunes tenen un xicotet pati o encerclat i estan destinades a la cria de xicotets animals (conills, aus), manquen d'eixida de fums , ja que la proximitat de la masia fa innecessari pernoctar i refugiar-se en ella.

II .Casetes amb encerclat: Tenen major tamany en algunes trobem dos cavitats unides i diferenciades, entre si, una generalment la mas allunyada del buit de l'entrada, amb eixida de fums, usada per a pernoctar o com a refugi pel pastor i una altra amb capacitat per a guardar l'animal de càrrega o un xicotet ramat, no solen tindre porta i estan allunyades de les masies i sempre al costat de vies pecuàries o de pas de ramat. Parlant amb un constructor d'estes casetes ens comenten que en algunes masies es construïen casetes totalment encerclades i sense cap entrada , usades com a porqueres on eren introduïdes les cries dels porcs per al seu engreixament i en les que romanien tancades fins al moment del seu sacrifici.

III. S'observen altres construccions de pedra en sec empleats per a diferents usos i que també anem a mencionar.

Xicotetes cantereres: que són xicotets buits , integrats totalment en les parets dels bancals a diferents alçàries, usats per a guardar objectes, com el cànter de l'aigua , encara que també es confonen amb buits deixats per als drenatges de les aigües de vessament.

Abrics descoberts. Són construccions de xicotet port generalment de planta circular, tenen parets irregulars de poca alçada sense cobrir i eren usats pels pastors mentre vigilaven el ramat els dies que cap a molt de vent, alguns d'estos abrics es cobrien amb branques i restes vegetals per a augmentar el seu camuflatge.

Refugis de caça amb coberta Són construccions de planta circular amb voltes de falsa cúpula o plana, disposen de xicotetes obertures o badalls per a observar l'exterior repartides a una altura convenient . Solen ser de reduïdes dimensions amb capacitat per a una o dos persones.

Amagatalls. Són unes curioses construccions de pedra en sec amb volta plana que servien per a guardar aliments o amagar-se persones (passada guerra civil).

Aljubs i pous. Són obres importants, alguns tancats amb tosques cobertes de pedra en sec i poca profunditat, altres són d'importants dimensions i elaborades voltes parabòliques.

IV. Trobem altres elements arquitectònics i forns de calç que estudiarem i catalogarem en un altre moment.

MODELO FICHA - CASETES DE PEDRA EN SEC - BENAFIGOS

Mapa situació caseta

LÈXIC

? Arc: Estructura de forma corbada que cobreix un espai

? Abocinar Donar a un arc mes amplària o elevació d'una banda o front que per un altre

? Abrigo: Construcció de diverses formes, destinada a resguardar dels vents i a vegades també de la pluja, esta encarat en direcció al sol.

? Alçada o alçaria: mesura vertical que va de la base a la part superior d’una persona o

d’una cosa.

? assagador: camí destinat al pasturatge o per on camina la conrua dels ramats.

? atalusar: disposar d’un marge o bancal decantant-lo cap a l’interior per tal de fer-li guanyar estabilitat.

? Balma: Cova petita situada en una paret de roca envoltada per una construcció de pedra.

? Bancal: porció de terreny destinat al conreu.

? Barraca: Rep diversos noms de vinya, de volta, de pastor, caseta de volta, caseta de pedra en sec, construcció de pedra o altres materials destinada a l'aixopluc de persones que treballen al camp, també els pastors i caçadors, etc.

? Brancal: Cadascun dels dos costats d’un portal.

? Cantell : Aresta

? Canterera: rebost per guardar coses.

? Cantoneres: pedres grans i ben esquadrades destinades als cantons dels construccions

? Cascall: pedruscall ,Reble, pedres petites que serveixen per reomplir parts de la construcció.

? Cintra: Motlle de fuet usat per construir arcs o voltes.

? Clau: pedra central que tanca un arc.

? Còdol: pedra de riu arrodonida per l’acció de l’aigua

? ContraFort: Construcció adossada a un altra per tal d’aportar-li estabilitat.

? Cobertera: Pedra plana o llosa allargada que tanca la cúpula de la construcció

? Cúpula: coberta d’una construcció obrada amb la tècnica de volta semiesfèrica.

? Dovella: pedra col·locada en forma de falca per a construir arcs o voltes, reben distints noms segons el lloc que ocupen.

? Dovella de gallet: forma lligam amb les filades de carreus horitzontals del mur on esta col·locat.

? dovella de ganxo: esta situada en un angle d'una volta d’aresta, formant lligam en les dos cares contigües.

? Escaletes: pedres col·locades als marges en forma d’escala que permeten accedir d’un bancal a l’altre.

? Espitllera: obertura estreta i d’alçada variable practicada en alguns habitatges per tal d’observar l’exterior.

? Falca: pedra o fuet en forma de falca.

? Falsa cúpula: Cúpula o volta obtinguda per aproximació de fileres de pedra plana superposades que acaben rematades per una llosa o pedra de major tamany.

? Filada: cada una dels tongades de pedra d’una construcció.

? Jàssera: pedra allargassada de forma regular apta per fer de llinda o travessera.

? Llinda: Bloc de pedra que corona la part superior dels obertures (ports, finestres), que descansen sobre uns muntants.

? Llosa: pedra plana, ampla i llarga

? Muntants: pedres col·locades en sentit vertical en una obertura, suporten la llinda.

? Obertura: Buit fet a una construcció per poder accedir-hi o per fer-hi entrar llum.

? Paravent: Construcció feta per poder resguardar-se del vent, no esta orientada al sol

? Pas o passador: També portell, facilita el pas o l’accés de persones o animals.

? Pedra: mineral sòlid i dur, de diverses varietats

? Pedruscall: Reble

? Ràfec o rafel: Pedra llarga que sobresurt per protegir una obertura, de l’acció de la pluja o per raons estètiques.

? Rastell: També sardinell. Tècnica de coronament d’una construcció amb pedres col·locades en vertical o lleugerament inclinades.

? Permodols: Mènsules ixents sobre els muntants de pedra baixant a la llinda.

BIBLIOGRAFIA

GARCIA LLISÀS, Miguel i SARAGOSSA CATALÀ Artur . (1983)

- Arquitectura primitiva en secà . València . Institució Alfons el Magnànim

SASTRE MOLL Jaume . (1994)

- Els barraques menorquins, construccions rurals de pedra seca. Menorca. Conselleria de cultura, educació i esports.

- La construcció de la pedra en sec a Mallorca . Palma de Mallorca. Fodesma. Consell Insular de Mallorca.

- La pedra en sec, obra, paisatge i patrimoni . IV Congrés internacional de construcció de la pedra en sec. Mallorca . setembre de

MARTÍN VILASECA F. , SERRA i BATLLE R. (1991)

- Les construccions de pedra seca a les comarques de les Garrigues. Lleida, Pagès editors

BERGADÀ i MURIÀ, Eloi (1986)

- Antigues cabanes i altres construccions de pedra col·locades en sec. Ajuntament de Molins de Rei (Barcelona),

ÀLVARO i FÈLIX, Francesc

- Arquitectura Rural Tradicional al terme municipal d’Onda. Ajuntament d’Onda

RUBIO i BELLVE, Joan

- Les barraques de pedra en sec d’Altafulla . Revista d’estudis Altafullencs nº 3 . 1979

- Construccions de pedra en sec. Anuari de l’ associació d’arquitectes de Catalunya. Barcelona 1919.

BIBLIOGRAFIA (ARTICLES)

SOLER i BONET, J.M.

- La tècnica de la pedra en sec. Dovella . Manresa. Tarragona nº 29 . 1988

CONSTANTE LLUCH Juan Luis

- Refugios Rurales en el Bajo Maestrazgo, barraques y barraquetes

- La barraca del secano peñiscolano . Penyagolosa . Castellon nª 15 y 49

MESEGUER FOLCH Vicente

- La piedra en seco en las comarcas del norte de Castellón . Separata del Boletin del Centro de estudios del Maestrazgo. Castellón nº 63

BERNAT August

- Piedra en seco en la cuenca del Gaià . Integral. Barcelona. Nº 182 . 1995

TORMO Francesc

- Arquitectura popular de Énguera. Los Cucos

FINAL

Intencionadament hem guardat per al final l’estat de conservació de les nostres casetes. Al terme de Benafigos són poques les casetes que segueixen sent utilitzades pels seus propietaris, les parets es van afonant i el paisatge resulta desolador.Les labors que es realitzen en tasques de manteniment o reparacions son nuls. Amb tot a Benafigos tenim encara un patrimoni de pedra seca considerable i digne de conservar i mantindre. Serà necessari unir l'esforç de tots (propietaris, administracions i ciutadania) en general per a frenar la deterioració.

En els darrers anys s´han desaparegut i s’han destruït, moltes d’estes casetes que haurien de ser considerades com autèntics monuments, és l’exemple d’unes costums i d’una forma de vida avui pràcticament desapareguda i d’una tradició arquitectònica respectuosa amb el medi ambient i totalment integrada en ell. Encara estem a temps de protegir-les i preservar aquelles que gràcies al seu ferm sistema constructiu és mantenen en perfecte estat de conservació alienes al temps i als agressions d’alguns insensats. No voldria acabar sense donar les gràcies a l’associació "Grevol" de Vistabella que treballa en este camp i al professor I. Rico per l’ajuda prestada.

Miguel Àngel Martí Tomàs

Tornar a les comunicacions

[Programa d'activitats]

[Qui sóm?] [On sóm?]

[Novetats] [Notícies] [Materials] [Comunicacions] [Fotografies] [Enllaços]